Nyic-Nyoc vol tornar a casa

Aquest conte el vaig escriure amb la meva filla petita, Judith, i els seus companys de classe. Nens i nenes de cinc i sis anys que desborden imaginació. Les il·lustracions són dels mateixos i el disseny del conte combinant els dibuixets de tots els nens ha sigut cosa de la Valèria, mama del Félix, a qui des d’aquí agraeixo la feina tan ben feta.

Un matí de febrer, al bosquet de l’escola es va sentir un soroll molt fort: boom, clonc, clinc!!. La Lourdes, la senyoreta dels Dofins, va dir ALS ALUMNES:

—Un moment, Dofins, vaig a mirar què passa.

Quan la Lourdes va tornar els va dir:

—No us imagineu què he vist. Veniu, veniu al bosquet.

Van anar-hi tot corrent i van veure que una nau espacial s’havia estavellat entre els pins. Hi havia una mica de foc i sortia fum. Llavors, el Juan i la Berta vaN agafar UNA mànega i van apagar el foc. De sobte, es va obrir la porta de la nau i va sortir un extraterrestre molt, molt però molt petit. Va mirar al voltant i va preguntar amb el seu únic ull molt obert:

—Qui sou vosaltres, gegants?

—Som la classe dels Dofins —va dir el Jan.

—Però no som gegants, som nens i nenes —va dir l’HElena.

—Ets tu, que ets molt petitó —va dir la Victòria.

—Com et dius i d’on véns? —va voler saber la Nora.

—Em dic Nyic-Nyoc i vinc del planeta EstRelLa de Mar, que és molt lluny d’aquí. he passat moltes aventures abans d’arribar a La Terra. Però la meva nau s’ha espatllat i ara... què faré? —i el seu ull ES VA POSAR A PLORAR.

—No et preocupis, Nyic-Nyoc, que t’ajudarem—li va dir la Maika.

—És clar —va dir el Félix— tots plegats arreglarem la teva nau.

—Mmmm, no HO sé —el Nyic-Nyoc semblava una mica preocupat—, Perquè crec que s’han trencat els propulsors i la peça que necessitO la fabriquen només al meu planeta.

—Doncs, envia un missatge als teus amics i que et portin la peça —va proposar la María S.

—No puc, perquè el Transmissor Intergalàctic s’ha cremat.

—No passa res! Podem enviar el missatge d’una altra manera, oi? —va dir l’Abril.

—Sí, teniu alguna idea? —va preguntar el Nyic-Nyoc.

—Sí que en tenim —va dir la Judith—. Podem ficar el missatge dintre d’un globus i deixar-lo anar perquè vagi cap al cel.

Llavors, l’Elsa va escriure el missatge demanant ajuda per al Nyic-Nyoc i el Jaume el va ficar a dins del globus i el va deixar anar.

—Però no sabem si arribarà al Seu planeta, el cel és molt gran —va dir una mica trista la Llúcia.

—Perquè no inventem una màquina voladora que pugui portar el Nyic-Nyoc al seu planeta? —va proposar la Mariona.

van pensar i pensar i van tenir moltes idees. El Biel va inventar una motxilla voladora; el Jordi, un robot saltador que el portés al seu planeta; l’Illan va inventar un cotxe volador; l’Iker, un tren volador; la María R., una taula voladora; LA LAURA, UN VAIXELL VOLADOR; l’Olalla, un llit volador... Però cap d’aquests invents va funcionar. Cada vegada que el Nyic-Nyoc intentava volar, la invenció s’espatllava i el pobret queia sobre UN matalàs que havien posat perquè no es fes mal.

—Oooooh! —va dir el Nyic-Nyoc— No podré tornar mai al meu planeta i no veuré mai més als meus amics.

—Però ara nosaltres també som amics teus i pots quedar-te aquí —va dir-li la Clàudia i li va fer una abraçada.

La Mireia va mirar El cel pensant on seria el planeta del Nyic-Nyoc i de sobte va veure una nau que ARRIBAVA.

—Mireu! Crec que ve algú a buscar El Nyic-Nyoc!

El Nyic-Nyoc va córrer cap al bosquet acompanyat de tota la classe dels Dofins. De la nau va sortir un altre extraterrestre, amic seu, que portava la peça que calia per arreglar la nau. La van arreglar i la Martina va dir al Nyic-Nyoc:

—Bon viatge, Nyic-Nyoc, no t’oblidis dels teus amics els Dofins.

—No ho faré, m’heu ajudat moltíssim. Sou molt bons nens i nenes. Fins aviat.

I la nau es va ENLAIRAR i va sortir molt de pressa cap al cel. Cap a casa d’EN Nyic-Nyoc.

Aventura nascuda de la imaginació dels alumnes de la classe de P5B Dofins (Abril, Berta, Biel, Clàudia, Elsa, Félix, HElena, Iker, Illan, Jan, Jaume, Jordi, Juan, Laura, Llúcia, Maika, María R., Maria S., Mariona, Martina, Mireia, Nora, Olalla, Victòria I Judith) amb la col·laboració de la senyoreta Lourdes I de Yolanda Gil (mare de Judith)

Tarragona, 23 de febrer de 2015